5- Context històric

Amb el teló d’acer com a fons d’un conflicte gèlid que va enfrontar indirectament –per mitjà de tercers països– els Estats Units i els seus aliats, amb l’URSS i els seus satèl·lits, Franco es va erigir en un bastió contra el comunisme i, per agrair-li-ho, els governs dels EUA van sostenir el dictador al Palacio del Pardo fins que va morir. La feblesa física de Franco contrastava amb la solidesa de les institucions franquistes, i al carrer s’organitzava la lluita que pretenia fer caure l’estaca: obrers, moviments polítics clandestins, associacions de veïns, capellans, estudiants, etc. responien a la repressió i clamaven democràcia. Aquells anys canviants i de notable bonança econòmica (fins a la crisi del petroli del 1973) van coincidir amb l’adveniment a la Península del turisme de masses, i aviat el Maresme va esdevenir un dels llocs predilectes per a les vacances de les famílies de classe mitjana de l’Europa occidental. El plenipotenciari ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, va estendre arreu una xarxa de paradors nacionals, i al Maresme les infraestructures viàries i portuàries van afavorir el procés de construcció de places hoteleres, a l’Alt Maresme, i de complexos de segones residències, al Baix Maresme, mentre que una xarxa de càmpings garantia a tota la comarca un lloc de sojorn per a totes les butxaques.