2- Ambients típics i explotació dels tòpics

El gran recurs de postal era la recreació d’ambients típics: escenes de mercat, de pescadors feinejant a la platja fent l’estesa de xarxes o trenant nanses, carros amb animals de tir, paisatges agrícoles… Al costat d’aquestes imatges, a les postals eren molt freqüents, també, les imatges d’elements no pas típics, sinó més aviat escenes forçades que redundaven en els tòpics de la idea de l’Espanya de pretesa sang gitana i tradició andalusina. El resultat, lluny de ser un reflex castís més o menys genuí, recorda més aviat l’Espanya de xaranga i pandereta que tant va discutir Antonio Machado. Com a reacció a aquella realitat, van aparèixer altres imatges a la recerca de l’arquetip català, en què hereus i pubilles intentaven mostrar el fet diferencial català al món, tot plegat molt allunyat de la realitat d’aquells anys.