1- La revolució de la generació dels yeyé a l’Spain is different

L’any 1965, els Beatles van dur al país el seu èxit She Loves You i les grades de La Monumental retronaven amb un públic entregat que repetia “Yeah, yeah, yeah!”. Poc es podien imaginar aquells espectadors que ben aviat hi hauria una onada de modernitat oberturista, trencadora i anglòfila. Aquell mateix any, Concha Velasco va popularitzar i castellanitzar el concepte amb la cançó La chica yeyé, amb la qual acabava el film Historias de la televisión, que Velasco va protagonitzar amb Tony Leblanc. Aviat molts es van sumar al boom yeyé. Fins i tot les folklòriques de bandera, com Lola Flores i Sara Montiel, van saltar al carro dels yeyé, al mateix temps que el badaloní d’adopció Manolo Escobar el perdia. Surfejant l’onada, el mataroní Pere Pubill Calaf, Peret, s’hi va oposar amb una cançó de protesta (Borriquito como tú) en què afirmava que ell no es deia Peter, sinó Pedro. Aquella onada moderna i anglòfila va xocar contra les roques del penya-segat de l’Espanya franquista de tradició castissa i costumista. De l’aiguabarreig de tot plegat en va resultar el concepte Spain is different, en què van conviure noves maneres de concebre l’esbarjo, amb predilecció pel sol, la platja, els guateques i les boîtes, i la tradició, el nacionalcatolicisme i els toros. El No-Do aplaudia les extravagàncies vinculades als estiuejants i alhora intentava mantenir l’adoctrinament del règim. Eren els anys de l’esclat del turisme de masses i la costa del Maresme en va ser un dels epicentres.